S'Arrom i Mirador de Na Curticona

 Acompanyats pen Bernat Lladó, solleric, company d'estudis den Sansó i que ha gestionat el tema claus, hem començat pujant des del cementeri , passant per les cases de Son Bou i de Sa Coma. Arribats en aquestes hem deixant es cami de la dreta que ens menaria a Sa Coma Carnicera i hem agafat esquerra pel cami privat que va a S'Arrom.

1ª barrera, primera clau. Ens hem endinsat dins un preciòs alzinar , per una bona pista, encimentada a troços, i guanyant altària de forma constant. En Bernat ens ha assenyalat una encletxa que sortia del cami i que s'enfilava per un tirany, aquest pega a un senderó del Cingle de s'Herba, el qual direcció sud ens menaria a la font dels Obis i cap al nord pujariem directes cap a la cota 594, a on hi ha la torre de Na Curticona ( dita també de S'Arrom).

Noltros, més porucs, hem triat seguir pel cami i un poc més amunt, per un bon cami que menava a uns colls de tords i per un desviament gens perillós ni enfilat, hem arribat a la referida torre. Just per això ja ho pagava pujar fins aqui.

2ª barrera, segona clau.Tot seguit, un cop superades se espectaculars voltes de Es Gravet, hem arribat a les cases de s'Arrom, just quan començaven a caure cuatre gotes i es movia un ventet molt fred.

3ª barrera, tercera clau. Això m'ha fet decidir un canvi que ha resultat esgarrat. En primer lloc perque no hem arribat al refugi den Xim Quesada i en segon perque no he pogut localitzar un senderó (que ha resultat tancat de requilla) que ens hauria portat a Sa Planella.

A les fotografies adjuntes podeu veure lo aprop que estavem al segón intent i que just calia botar s'alta requilla. En fi, ningú ha tengut cap ensurt, tot ha anat benissim , amb un dia gris, ventós, hem acabat d'hora i hem celebrat que en Joan Salvà feia anys al poliesportiu, el caixer content i cap a cases.

Molt agraïts per la companyia d'en Bernat i ha quedat convidat per afegir-se al grup sempre que vulgui (malgrat la dificultat que implica el fet de que ell mena un grup en dilluns i un altre en divendres)...... aquests "ansianos" no van de seure davant sa TV tot lo dia.

Pinars de Canet

 Avui 8 companys hem fet una ruta semi-desconeguda pels Gaiatos.  

Hem sortit d'Esporles, i tornat, pel Cami de Son Simonet fins arribar al Coll de Sa Basseta, lloc a on hem berenat i hem gaudit d'un ensurt que ha tingut el nostre tresorer, ja que estava fent aigües menors i li han vingut de front dues estrangeres joves, interrumpint la noble tasca i que ha pogut finalitzar un cop han passat elles (amb un lleuger somriure).

Hem començat a baixar per la llarga Coma den Llobera, entre alzinars, forns de calç i bon camí. Hem hagut de salvar una barrera, passant dos cops per uns forats practicats entre pared i requilla, la qual cosa ha donat una mica d'emoció a una excursió un poc avorrida per mor del bon cami que ens acompanyava tot el temps.

Després de visitar un aljub ben curiós, hem arribat al pou de on treien l'aigua els miners que treballaren a Les Mines de Malagate, que es troben mig esfondrades i disimulades entre la vegetació que les envolta. (veure petita explicació adjunta). A partir d'aquest punt hem començat a pujar per Ses Rotes Velles de Canet, farcides de innombrables camins pels qual es fàcil embullar-se. Un cop finalitzat aquest itinerari hem arribat a la darrera requilla, que també hem salvat per un forat que solen emprar els cercadors de bolets. Aixi hem arribat al cami conegut com a Pinar de Canet.

Es tracta d'un cami de ferradura construit l'any 1854 i que el año 1973, el Plan Nacional de Vías Provinciales, inventarió como camino existente en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Esporles, con una longitud de 3,5Km. La totalitat de la ruta circular realitzada avui, com podeu veure al track amb relleu, envolta tot el temps la Moleta de Son Cabaspre.

Excursió fàcil, bona de dur, sense ensurts i que ha acabat al bar habitual i atesos per la simpàtica cambrera habitual.

Hem fet 13'2 kms en 5:22 hores ( 3:36 reals + 1:46 aturats).

Estellencs - Planicia - Estellencs

 Hem recordat els inicis del grup, quan just erem 6, exactament com avui.

L'excursió adequada, temps un poc terbol, bona temperatura, un poc de vent i bona de dur, ningú s'ha cansat. 

Hem començat a Estellencs per la GR passant per Son Serralta, tant d'abaix com de dalt, i passat aquesta hem pogut observar sa feinada i obra d'envergadura que estan fent a ses cases de Es Putxet. Han netejat de pins i recuperat marges i oliveres fins ben amunt de ses cases ( a ses fotos del satèlit podeu observar dues clapes al bosc d'un tamany considerable) .

Abans d'arribar a ses Cases de Planicia, hem pegat una mossegada i ens hem desviat direcció sud, pujant fins a la falda dels Puntals i seguint els baixos d'aquesta serra hem arribat quasi quasi al Coll d'Estellencs (que separa el terme de Puigpunyent amb el d'aquest poble), iniciant, a la fi, sa davallada. A mitjan baixada hem dinat i hem seguit davallant, a troços per l'antic cami reial que estan refent i empedrant de bell nou, la qual cosa ens fa pensar que s'han acabat els problemes de pas per Son Fortuny.

Vora les cases d'aquesta  possessió hem passat pel Moli, i suposam que aquest es nodria de l'anomenat "Ull de s'Aigo" que està un poc més amunt, ...aquest conjunt dona lloc al Torrent de s'Aigua , que ens ha acompanyat per la nostra dreta fins els rentadors des poble.

Finalitzada sa caminada, hem celebrat es naixement des nou net des xerpa al bar habitual d'Esporles, la qual cosa ha alegrat especialment al nostre tresorer.

 Avui hem caminat 13'7 kms en 5'49 hores ( 3'21 efectives + 2'28 aturats)