Sa Dragonera

Espléndido día el de hoy, ya no se pueden pedir mejores condiciones para visitar esta siempre maravilla que es la isla de Dragonera, lástima que los molestos "grumers" hayan impedido rematar la jornada como debía.

"Avui dia 12 de maig, ens hem trobat a Son Hugo vuit "gaiatos" i hem
partit cap Sant Elm, per agafar la barca "Margarita" que ens ha deixat
a Sa Dragonera. En principi l'havíem d'agafar a les 10 però hem pogut
avançar la sortida 1/2 hora. Avui hem fet la caminada fins al Far de
Llebeig. Ha estat agradable, ja que passava un mica d'oratge, i així
mateix feia un bon sol. Hem pogut pujar a la Torre de Llebeig, que
està restaurada de fa poc temps. Hem tornat a Cala Lladó, i dos
"gaiatos" han volgut fer el primer bany de la temporada però uns
grumers els han fet canviar d'idea. Després de dinar a l'ombra d'uns
pins i asseguts a taula, hem estat invadits per una seixantena de nins
d'una escola de Marratxí i hem aplegat veles i hem tornat al port per
esperar l'hora i la barca de tornada. Un dia preciós i molt agradable."

Mateu

S'Albufera de Mallorca i arròs a Sa Pobla

Lo que parecía que iba a ser un sosegado paseo no lo ha sido tanto debido al calor reinante y a la premura del tiempo que nos presionaba al final.

Ahi va la crónica del amigo Mateu:

"Avui hem fet l'excursió que no vàrem poder fer el darrer dimarts

d'abril, amb dinar peu davall taula. Hem anat a caminar per

s'Albufera. Un cop que hem fet acte de presència a l'edifici

d'informació han pres nota que érem deu persones, residents i ens han

facilitat tres fulletons informatius, al que hi ha indicats quatre

itineraris. I quin han agafat els "gaiatos"? Si senyor ho heu

endevinat el més llarg, el "Camí d'Enmig - Ses Puntes" que segons

indiquen té uns 11,3 km de recorregut. Hem pogut celebrar que en Juan

Mateu s'ha animat a fer la caminada amb nosaltres després del seu

accident de l'any passat i ho ha fet amb nota. Ha estat un dia molt

calorós per l'època de l'any que estam. Un camí fàcil, planenc que de

tot d'una ha transcorregut enmig de canyissos i ombra, però un cop hem

arribat al pont de "Can Blau" han desaparegut les ombres i el sol

queia emplomat. S'ha fet realment pesat i feixuc a pesar que a estones

entrava una mica d'embat i passava oratge. Després hem anat fins al

restaurant Can Miquel, de Sa Pobla, on ens esperava en Tolo, que avui

no ha pogut venir a caminar, però que a l'hora de dinar no ha quedat

enrere dels que si havíem caminat. Uns amos molt amables i simpàtics

que ens ha fet un bon arròs de calder, una mica de porcella rostida, i

unes postres celestials. Una magnífica coca pujada amb gelat, els

cafetets, cava i gotes pels ulls. Ha estat mel."