Avui ens hem reunit deu "gaiatos", amb la feliç incorporació d'en Damià, recentment prejubilat.
Hem pres la decisió d'anar cap Alcúdia, al Puig de Sant Martí, perquè quasi tot el camí és per pista i asfalt, i perquè l'altra opció "Es Campàs" per la zona d'Andratx tenia molts de números d'estar banyat i amb perill de relliscades. Ens ha fet un dia ventós i fred sobretot el matí. Hem pujat a la zona d'antenes del puig i a l'altre punta hi hem anat per un senderó molt trepitjat i allà hem trobat uns jovenots estrangers que feien escalada.
Ja de davallada ens hem aturat a la cova de Sant Martí (antic refugi paleocristià) i no hi hem pogut entrar perquè estava tancat en pany i clau, per evitar vandalismes. Allà mateix hem dinat i després d'una
horeta de caminada per pla hem tornat a Alcúdia.
Un dia rodó, llàstima que tota l'atmosfera estava plena d'un polsim que enterbolia les magnífiques vistes.
Salut,
Mateu
CAMINATS 14,4 KM EN 5'08 HORES (4'01 EFECTIVES + 1'07 ATURATS)
Poble Nou,
Al principi eren terres de propietat reial, una
cacera, i així va ser durant segles fins que les necessitats de terres de
conreu fessin pensar en la dessecació de s’Albufera.
Primer foren els pagesos de Muro
que amb aportacions de terra anaven creant camps aprofitables fins que la
profunditat de l’aigua va fer inútil aquest sistema, son les marjals.
Al s.XVIII uns enginyers
francesos ho provaren desviant els llits dels torrents que aportaven els cabals
d’aigua fent uns canals que encara avui son visibles, però tampoc ho
aconseguiren.
Ja al s.XIX, la companyia anglesa
Newland Mallorca & Co. Amb l’enginyer Bateman al front ho torna a intentar,
aprofita els canals dels francesos, fa el Gran Canal, el pont dels Anglesos i
els dics de la desembocadura que avui encara estan en us, la tecnologia ha
avançat molt i fan servir unes bombes hidràuliques mogudes a vapor que
funcionen les 24 hores. Per atreure ma d’obra que treballi a una empresa dura i
malsana, l’any 1868 obtenen de la reina Isabel II l’autorització per a
construir una colònia agrícola, aquest sistema permetia, a canvi del treball,
un sou, l’habitatge i avantatges fiscals i socials molt importants, els fills
dels obrers es lliuraven del servei militar (cosa mol important en el temps de
la pèrdua de les colònies d’ultramar i els conflictes armats que ocasionaren) i
la possibilitat que en acabar les obres de dessecació poguessin treballar
les terres com a pagesos i inclús accedir a la propietat.
La colònia anà creixent, rebé el
lògic nom de Poble Nou i també el de Gatamoix, nom de la finca, més endavant li
digueren també de Sant Lluís en honor del fill de Bateman, arribà a tenir
quinze cases i la màxima ocupació fou entre els anys 1894 i 1896 en que hi
consten censades més de cent persones.
La dessecació però no va be, la
extracció d’aigua és més lenta que la aportació natural i a més l’aigua es
salinitza fent impossible l’objectiu de la companyia que, al final fa fallida.
Al 1913 se’n van els darrers set
habitants de la darrera casa. Gràcies als anglesos Mallorca conegué l’arada de
ferro amb rodes i el cultiu de cacauets i moniatos.
Després de la fallida dels
anglesos es va vendre la propietat de la colònia a la família Gual de Torrella,
aquests donaren els materials aprofitables de totes les cases en ruïna per
a restaurar i ampliar el Santuari de Crestaix, menys una que es reservaren per
a ells, més tard la varen vendre a una empresa madrilenya que
pretenia urbanitzar la zona, empresa que també fracassà.
Un dels seus creditors accedí a
acceptar com a pagament de la seva aportació aquesta propietat, aquests
creditors eren els Pares Escolapis de Madrid, actuals propietaris de la finca
que, mitjançant un conveni la tenen cedida a la Fundació Maria Ferret que la
manté i gestiona com a refugi i zona d’acampada.
En Rafel, que va morir en parapente, era es president de s'asociació que hi ha a Pollença. Ell era pollencí.
