dimarts, 22 de març del 2016

Puig de Sant Martí

Avui ens hem reunit deu "gaiatos", amb la feliç incorporació d'en Damià, recentment prejubilat.
Hem pres la decisió d'anar cap Alcúdia, al Puig de Sant Martí, perquè quasi tot el camí és per pista i asfalt, i perquè l'altra opció "Es Campàs" per la zona d'Andratx tenia molts de números d'estar banyat i amb perill de relliscades. Ens ha fet un dia ventós i fred sobretot el matí. Hem pujat a la zona d'antenes del puig i a l'altre punta hi hem anat per un senderó molt trepitjat i allà hem trobat uns jovenots estrangers que feien escalada. 
Ja de davallada ens hem aturat a la cova de Sant Martí (antic refugi paleocristià) i no hi hem pogut entrar perquè estava tancat en pany i clau, per evitar vandalismes. Allà mateix hem dinat i després d'una
horeta de caminada per pla hem tornat a Alcúdia. 
Un dia rodó, llàstima que tota l'atmosfera estava plena d'un polsim que enterbolia les magnífiques vistes.
Salut,
Mateu

CAMINATS 14,4 KM EN 5'08 HORES (4'01 EFECTIVES + 1'07 ATURATS)







Poble Nou,

 Al principi eren terres de propietat reial, una cacera, i així va ser durant segles fins que les necessitats de terres de conreu fessin pensar en la dessecació de s’Albufera.
Primer foren els pagesos de Muro que amb aportacions de terra anaven creant camps aprofitables fins que la profunditat de l’aigua va fer inútil aquest sistema, son les marjals.
Al s.XVIII uns enginyers francesos ho provaren desviant els llits dels torrents que aportaven els cabals d’aigua fent uns canals que encara avui son visibles, però tampoc ho aconseguiren.

Ja al s.XIX, la companyia anglesa Newland Mallorca & Co. Amb l’enginyer Bateman al front ho torna a intentar, aprofita els canals dels francesos, fa el Gran Canal, el pont dels Anglesos i els dics de la desembocadura que avui encara estan en us, la tecnologia ha avançat molt i fan servir unes bombes hidràuliques mogudes a vapor que funcionen les 24 hores. Per atreure ma d’obra que treballi a una empresa dura i malsana, l’any 1868 obtenen de la reina Isabel II l’autorització per a construir una colònia agrícola, aquest sistema permetia, a canvi del treball, un sou, l’habitatge i avantatges fiscals i socials molt importants, els fills dels obrers es lliuraven del servei militar (cosa mol important en el temps de la pèrdua de les colònies d’ultramar i els conflictes armats que ocasionaren) i la possibilitat que en acabar les obres de dessecació poguessin treballar les terres com a pagesos i inclús accedir a la propietat.

La colònia anà creixent, rebé el lògic nom de Poble Nou i també el de Gatamoix, nom de la finca, més endavant li digueren també de Sant Lluís en honor del fill de Bateman, arribà a tenir quinze cases i la màxima ocupació fou entre els anys 1894 i 1896 en que hi consten censades més de cent persones.
La dessecació però no va be, la extracció d’aigua és més lenta que la aportació natural i a més l’aigua es salinitza fent impossible l’objectiu de la companyia que, al final fa fallida.
Al 1913 se’n van els darrers set habitants de la darrera casa. Gràcies als anglesos Mallorca conegué l’arada de ferro amb rodes i el cultiu de cacauets i moniatos.

Després de la fallida dels anglesos es va vendre la propietat de la colònia a la família Gual de Torrella, aquests donaren els materials aprofitables de totes les cases en ruïna  per a restaurar i ampliar el Santuari de Crestaix, menys una que es reservaren per a ells,  més tard la varen vendre a una empresa madrilenya que pretenia urbanitzar la zona, empresa que també fracassà.
Un dels seus creditors accedí a acceptar com a pagament de la seva aportació aquesta propietat, aquests creditors eren els Pares Escolapis de Madrid, actuals propietaris de la finca que, mitjançant un conveni la tenen cedida a la Fundació Maria Ferret que la manté i gestiona com a refugi i zona d’acampada.




En Rafel, que va morir en parapente, era es president de s'asociació que hi ha a Pollença. Ell era pollencí.
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada