Avui ens hem reunit 7 Gaiatos i a les 9’40 erem davant l,embassament dels soldats del Puig Major. Hem partit atravessant el túnel de Monnaber , amb una temperatura de 3 graus i i gorra / guants. Tot just al costat de l’area recreativa de Sa Font de s’Alzinar hem agafat una pista que al cap d’una estona ha començat a pujar i baixar i fer varies bifurcacions, tot això per dins un túpid bosc d’alzines.
Hem seguit pujant per dins una rosseguera, enmig de la qual es podía endevinar un caminoi més o manco clar i que ens marcava la ruta a seguir. El cami de pujada consisteix en la successió encadenada de tres rossegueres, i al poc temps te vas acostumant a una pujadeta rutinaria.
La sorpresa ens ha sobtat en forma de crits que ens arribaven de la part Baixa que ens han fet aturar en sec. No hem vist el que ens cridava, però el Xerpa, també cridant, li ha demanat si era en Joan (amo de Monnaber) i com ha dit que si, li ha dit que teniem permís de la propietària (en Mateu la coneix i es va cuidar de recabar l’autorització, però ell no venía). L’esmentat Joan, sense gens de tacte, ens cridava diguent que el permis era per pujar al Penyal del Migdia, que no teniem cap feina per allá, que hi havia caçadors, que feiem massa renou, i que per allá no hi havia cap camí.
Tenía raò amb lo des renou ja que tothom remugava fort al xerpa demanant si no haviem de berenar. Resumint, com no ens posavem d’acord, el xerpa ha decidit no fer.li cas i amb el màxim silenci del que erem capaços hem tirat per amunt…. Ni hem vist en Joan ni l’hem tornat sentir escainar.
A Dalt precios. Hem pujat tots al Puig des Xaragall de la Camomil.la, 1015 mts, amb unes vistes esplendides, a continuació ens hem dirigit cap el Penyal Xapat,952 mts. al qual volien pujar, fort i no et moguis, en Russinyol, en Salvà i en Garó. Però el Xerpa, amb bon criteri, els ha dit que no se responsabilitzava de cumplir l’horari compromés, i es que en Salvà havia de ser al Neuroleg de ciutat a les 4’20. Amb cara de pocs amics han renunciat a aquesta pujada que els hi feia moltes de ganes.
Hem agafat una canal en diagonal que ens ha duit fins la carena de la Serra de Torrella, arribant fins la cota máxima de 1079 mts., després hem tornat enrrera per baixar fora camí fins a la coma del mateix nom i per un suau i plà cami fins els cotxes.
La ruta d’avui la podem considerar moderada/fácil, i més asequible que moltes de ses que feim habitualment, vistes magnifiques , dia molt clar. Just ens ha tocat els collons un helicopter del SAR que durant un parell d’hores estava per davall noltros fent no se qué.
Per acabar hem anat a fer la cerveza al bar de Ca'n Lluis i ha convidat en Toni Martorell per celebrar el seu Sant.
Avui hem caminat 6'1 kms en 5 hores ( 1'54 efectives + 3'06 aturats). Assolint un desnivell de 818 mts.
