Comentario de la ruta por nuestro amigo Mateu:
"Avui dia tres de març hem estat 6 valents que a les 8,30 del matí hem
partit a caminar. En Ferran, en Joan, en Lluc, en Mateu, en Miquel, i en Pere.
Després de deixar els cotxes a la bassa dels soldats, i passar un
botador hem començat a caminar per sa Coma de Son Torrella. Hem gaudit
d'un dia esplèndid amb una mica de calor, ja que quasi tots duiem roba
com d'hivern. Després de passar pel coll de l'Ofre hem deixat els
encreuaments que van cap a Alaró, i cap a Orient i hem començat a
pujar de valent. Una pujada prou exigent, sense gaires complicacions i
amb unes vistes espectaculars.
Al cim de l'Ofre després de fer retratos i descansar uns minutets hem
començat a davallar cap a sa coma de Cúber. Ens hem creuat un grupet
que pujaven amb una guia que parlava un bon mallorquí, però creiem que
era estrangera.
Després ha vengut l'examen de les nostres forces, es Pas de sa Cadira.
Molt exigent i amb molta dificultat, però molt "maco". Hi ha hagut uns
metres (els darrers) que ens hi hem hagut d'aferrar amb ses mans
perque només amb ses cames no bastava. Però ha valgut la pena. A la
baixada hi ha hagut un poc de desgavell, uns cap a la dreta el altres
no i al final hem baixat pel cau d'una torretera sans i estalvis i hem
arribat a desti.
Una excursió molt, però que molt maca. No sé quants de kilòmetres hem
fet, el meu "parato" n'ha marcat 11, 09km però no s'ha posat en marxa
quan jo he volgut, sino quan ell ho ha trobat."
partit a caminar. En Ferran, en Joan, en Lluc, en Mateu, en Miquel, i en Pere.
Després de deixar els cotxes a la bassa dels soldats, i passar un
botador hem començat a caminar per sa Coma de Son Torrella. Hem gaudit
d'un dia esplèndid amb una mica de calor, ja que quasi tots duiem roba
com d'hivern. Després de passar pel coll de l'Ofre hem deixat els
encreuaments que van cap a Alaró, i cap a Orient i hem començat a
pujar de valent. Una pujada prou exigent, sense gaires complicacions i
amb unes vistes espectaculars.
Al cim de l'Ofre després de fer retratos i descansar uns minutets hem
començat a davallar cap a sa coma de Cúber. Ens hem creuat un grupet
que pujaven amb una guia que parlava un bon mallorquí, però creiem que
era estrangera.
Després ha vengut l'examen de les nostres forces, es Pas de sa Cadira.
Molt exigent i amb molta dificultat, però molt "maco". Hi ha hagut uns
metres (els darrers) que ens hi hem hagut d'aferrar amb ses mans
perque només amb ses cames no bastava. Però ha valgut la pena. A la
baixada hi ha hagut un poc de desgavell, uns cap a la dreta el altres
no i al final hem baixat pel cau d'una torretera sans i estalvis i hem
arribat a desti.
Una excursió molt, però que molt maca. No sé quants de kilòmetres hem
fet, el meu "parato" n'ha marcat 11, 09km però no s'ha posat en marxa
quan jo he volgut, sino quan ell ho ha trobat."
Y hoy cinco espléndidas panorámicas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada