Avui, dia internacional contra la solitud no desitjada, hem estat quatre (com els quatre genets de l'Apocalipsi), els "gaiatos" que hem arribat devora el poliesportiu de Puigpunyent. Hem començat a caminar per la Ma-1101 i ben aviat hem trobat dreceres, senyalitzades, que hem anat agafant. Quan hem arribat al Coll des Grau (468 m) ja duiem més de 223 m de pujada, i dues corbes més avall hem agafat el camí que du fins a la casa rural "Sa Campaneta", i sempre per pista hem passat per sa comuna (que te rètols que diuen que és particular). Un poc després de berenar ha començat a fer cameta d'aranya, i a poc a poc ha anat augmentant fins a fer un bon aiguat, i a estones amb calabruix un poc més gran que una llentia. El grup ha tirat junta i, com que estàvem quasi a la meitat de la ruta, hem decidit seguir endavant. La cota màxima que hem assolit ha estat la de 652 m., un poc abans d'arribar al Coll d'Estellencs. Després ja ha estat tot davallada, per pista, en molt mal estat de conservació, que feia que la petjada fos incòmoda. Hem passat per sa Font de sa Muntanya, plena de joncs pel camí i que ratjava un filet d'aigua. També hem passat per sa teulera, que conserva un arc fet amb maons d'adob molt ben conservat. Ja al final de caminada hem passat per devora ses cases de Son Fortesa, que són immenses i deuen guardar un bon grapat de secrets en tots els sentits de sa paraula. No hi ha hagut incidències a destacar, si no tenim en compte, que hem agafat un bon xop, i que hem dinat a casa. Un dia propi d'hivern, però l'hem gaudit com a garrins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada