VIATGE A LA VALL DEL BAZTAN
El dilluns dia 2 de juny els deu integrants de l'expedició ens reunirem a Son Santjoan per agafar l'avió d'Air Europa que ens traslladaria fins a Bilbao. El vol fou plàcid i puntual. Després de retirar les furgonetes de l'aparcament de l'aeroport de Bilbao, agafarem carretera i ens aturarem a Deba, al restaurant Salegui, per dinar de menú. Ens trobàrem amb la sorpresa que el cambrer parlava català (de València). Després de dinar ens traslladàrem a Elizondo, la capital de la vall del Baztan a l'hotel Trinkete, que va resultar totalment satisfactori.
L'endemà hi va haver un canvi en l'ordre de les excursions que férem. Estava previst fer una caminada pel Parc Natural de Bertiz, però ens encaminàrem cap Oketa, Irlintzi, Maulitz, Autrin, Elbete des de Elizondo. Va ser una caminada dura. Foren un poc més de 12 km però els set primers de pujada, que estones era molt empinada. I després una baixada que ens va despistar i l'agafarem pel dret sense camí i també amb un bon pendent. Sopàrem a Doneztebe al restaurant Casa Santamaria, bo i molt abundant.
El dimecres després de berenar a s'hotel sortirem a peu cap a la Cascada de Oisnaka i ses mines de Barita. Va resultar una caminada de quasi 12 km, més de la meitat de pujada i la resta de baixada. Una caminada sense dificultats destacables. Aquest dia dinàrem a Zugarramurdi al restaurant Muga Gabe. Com que arribarem un poc tard al restaurant el dinar es va allargar una mica. Val la pena anar al Muga Gabe per menjar les seves flors de carxofa: Extraordinàries. Després de dinar anàrem a visitar les coves on en temps de la Inquisició hi feren sa pell una trentena de persones.
El dijous férem sa caminada més llarga, pel Parc Natural de Bertiz, fins a Plazazelai que marca al límit del parc. Va ser una anada i tornada pel mateix camí, sempre per pista i amb el riu fent zigues-zagues al nostre voltant. Sempre per ombra i envoltats de verd. Hi havia falgueres que feien més d'un metre d'alçada. Aquest dia dinàrem al restaurant de l'hotel Urgain, a Oronoz-Mugaire, on ens va atendre un cambrer nicaragüenc. El dinar va ser correcte i el pacharàn molt abundant però de garrafa. Sopàrem a s'hotel.
La caminada del divendres Arizkun, Azpilikueta, Amaiur, va ser molt maca, per ombra i per sol, amb un perfil de barrina-cames i que transcorria gran part pel Camino Baztanès. També hem de dir que va ser la que més ens va embrutar ses botes, perquè passarem per un sens fi de camins enfangats. Que hi farem. Vérem s'ermita de S. Francisco Javier. A Azpilikueta vérem s'església de San Andrés que té aferrat un frontó. Passàrem per s'ermita de San Miguel i pel palau de Ursua. A Arizkun passàrem per davant del convent de les monges Clarisses, que el deixaren el 13 de maig del 2024 després d'habitar-lo des del 1736.
El dissabte va ser el dia de la tornada. Després de fer les maletes i deixar s'hotel ens encaminàrem cap a Astigarraga a visitar la Sidreria Petritegi, on ens mostraren com cullen ses pomes, com les prensen i com fan diferents tipus de sidra. Allà mateix dinàrem del menú de la casa i gaudirem d'una bauxa de gent que anava i tornava de les botes de sidra enmig d'un renou disforjo, rialles a balquena. I en acabar com que allà no servien cafè baixarem al seu restaurant on dues cambreres jovenetes quan saberen que érem de Mallorca, ens digueren que no els importaria venir amb nosaltres. Al final res de res. Quan haguérem pres el cafè partirem cap a l'aeroport de Loiu on agafàrem el vol UX7505 cap a Palma. Sortí puntual, va aterrar més puntual i les maletes sortirem a l'hora. No podíem demanar més. Hem tengut una setmana de bon temps per aquelles contrades, hem caminat sense incidents, hi ha hagut rialles, bon humor, i bona companyonia.
Hem d'agrair al xerpa, i a Sampol la seva dedicació per fer la feina de triar rutes, vols, hotel, restaurants. Dir que fracassarem tres cops per anar al bar Juli; per A, o B, o C l'amo no ens va voler, perquè era massa tard, o perquè tenia el menjador ple, o pel que fos. Ell s'ho va perdre i nosaltres en férem unes rialles.
