PUIG DE MASSANELLA

Avui, per mor que 3 dels gaiatos habituals havien renunciat a fer aquest puig, hem tirat del bolsí d'interins que tenim a Ni Verd Ni Madur de Lloseta, de tal manera que hem mantingut un honrós grup de nou marxaires. Apart de les consideracions normals: dia espléndid, un poc de oratget fred, un parell de troballes de neu a segons quins indrets, compartit el cami amb una vintena de guiris primerencs( que anaven en grups de 2 o 3), i que no hi ha hagut incidències a destacar, hem de fer palès que s´han d'esmentar una sèrie de circumstàncies que ho paga deixar-ne constància.

• El nostre company Garau, que fa setmanes es va rompre un tendó del braç i que ha de passar per quirófan el proper 20 d'aquest mes, que l'hem d'ajudar a posar i llevar sa motxilla, ha vingut d'excursió, ha cumplit com el campió que es, no s'ha queixat.....i no ha arribat mai dels darrers.
• Hi havia avui tres senderistes que no haviem pujat mai al Massanella:

       - un gaiato de 68 anys que , apart de fer fotos pel reportatge, ha cumplit                                  amb escreix

       - un interi de Lloseta que mai fa excursions, que té 71 anys i que ha gaudit a tope d'una il.lusió que tenia feia molts d'anys i que de tornada , a la caseta del guarda, ens ha confesat que les cames li feien un poc de mal i que avui vespre no aniria a Pilates.

        - un altre interí Lloseti de 72 anys que quan arribavem a la benzinera m'ha confesat, i puc donar fer que no es una fantasmada, que si en aquell moment se n'hagués donat que havia perdut sa cartera a la fita, no li          sabria gens de greu tornar enrera a cercar-la ( en Russinyol me pot gordar de mentir, tant del que ha dit com de la seva capacitat per dur-ho a terme.

En resum, aqueixes actitus ens donen coratge per seguir endavant i asolir noves fites que ens confirmin que estam en actiu i, en les prudències necesàries, hem de seguir endavant fins que aquest coset arruat ens o permeti.

Nota: començam a dubtar si en Salvá i en Gomila formen part del grup, als deu minuts de començar els perdem de vista i just coincidim amb ells a la meta, al dinar i al cafe. Fora bó que algun dia també ens facin particeps de les seves vivències.

Salut a tots i per molts d'anys.

Xisco Fdez.