Hoy como último martes de mes la excursión ha sido algo más corta de lo habitual para luego ir a comer a un restaurante en sustitución del clásico bocadillo.
El menú de hoy, en Cal Dimoni, ha sido de lo más mallorquin posible, sopas mallorquinas, frito mallorquin y de postre bombón mallorquin, y para rematar un "rebentat" de Amazonas.
Ahir, dia de santa Caterina, vàrem anar a fer una petita volta pel Puig de ses Bruixes i la Serra de Galdent als voltants de Llucmajor.
ResponEliminaEl grup el componien en Joan Mateu, en Joan Oliva, en Miquel Garau, en Miquel Homar, en Lluc Pou, en Ferran Ortigosa, i en Mateu Martorell.
Va ser un dia calorós, impropi d’aquestes dates.
Un cop arribàrem a Llucmajor vàrem circular pel Camí de Son Marió uns kilòmetres (2 ó 3) i així ens estalviàrem haver de caminar per l’asfalt que és molt feixuc.
Agafàrem un senderó que està assenyalat, i per amunt. Una pujada no gaire complicada però sí que era exigent a causa del pendent que tenia. Tanta sort que no estava humit de pluja, perquè si no hagués estat complicat per ses llenegades. En arribar a dalt del Puig de ses Bruixes, les vistes són espectaculars. Domines tota la badia de Palma, des del Puig de Cura fins a Cala Figuera i això que el dia no era d’allò més clar, estava enterbolit per la humitat i la calitja.
Un cop que haguérem berenat, començàrem a caminar cap a la Serra de Galdent, per un caminet ben indicat, que fa un fotimer de ziga-zagues per dins un bosc brut, poc cuidat.
Pujàrem, davallàrem, tornàrem a pujar i altra volta a davallar, per tornar a pujar i aquesta vegada ben exigent com si pujassis per una escala de mà.
Al cim de la Serra de Galdent, el sol pareixia que volia guanyar als niguls, i ses vistes eren més clares i tant o més espectaculars que les del Puig de ses Bruixes. La davallada fou de començament exigent i després tornàrem per un camí molt fàcil i planenc, per Son Saletas.
Com que era el darrer dimarts del mes, anàrem a dinar peu davall taula a Cal Dimoni, Algaida, ens va sorprendre la quantitat de gent que hi havia un dimarts. Les sopes varen ser molt bones, i el frit no tant; després de les postres i el cafetet degudament batiat, i per culpa de la insistència den Lluc, anàrem a fer temps i canviar de cotxe a Sa Casa Blanca, i brufàrem l’aniversari den Garó, que la víspera havia cumplert anys. Una bona passejada, un bon dinar, i una bona sobretaula. Salut per tots.
Mateu Martorell